Urbà o rural? Rural.

Llis o estampat? Llis.

Tovallola o barnús? Tovallola.

Amb o sense pijama? Amb pijama.

Al sofà o al llit? Llit.

Cuines o et cuinen? Cuino.

Un color? Blanc.

Un plat? Qualsevol amb cullera.

Un llibre? Cien años de soledad.

Una cançó? Lately de Stevie Wonder.

Un aroma? A sabó.

Un teixit? Lli.

Un objecte personal? Una foto del meu pare.

Racó preferit de casa? Una habitació amb finestres.

Racó preferit de Barcelona? El claustre de la catedral.

Àngels Gonyalons

Sister Act és un espectacle terapèutic pel públic i els actors

Parlem amb l’actriu Àngels Gonyalons a la seva escola, Memory Escola de Teatre i Musical, sobre el seu paper de mare superiora a Sister Act i de la vida personal d’una actriu que li agrada passar els dies lliures amb la familia a la seva casa a Menorca.

Com és treballar a un musical amb tant d’èxit arreu del món?
No mitifico gens i per a mi és una funció amb personatges on jo he d’omplir la meva part i un personatge. Evito aquests pensaments mitificadors, em dedico al meu personatge i l’indueixo de la màxima veracitat. He tingut la sort de treballar amb la directora Carline Brouwer i juntes hem aconseguit un personatge de carn i ossos, no un dibuix animat, i també tinc la sort de compartir escenes amb la Mireia Mambo Bokele, amb qui tinc molta complicitat a les escenes. Des de la meva edat i aparença hem creat una mare superiora que és la que tenim aquí i és la que lliga amb l’elenc.

Què té el musical que atrau tant a la gent?
És un musical que no enganya, no és pretensiós, però alhora és molt rigorós. El bo que té és que la gent sap que ve a veure i es troba molt més. Tothom coneix Sister Act, però la pel·lícula no és un musical. L’espectacle té el so Filadèlfia que ens transporta als anys 70, una època que a tots ens sona. La música en viu i directe amb una partitura molt intel·ligent també sorprèn al públic, perquè et pots esperar les cançons de la pel·lícula i al final acabes oblidant la pel·lícula. Fins i tot hem afegit al final una comunió entre l’elenc i el públic, i acabem baixant amb ells perquè notes que tenen ganes d’aixecar-se de la cadira i ballar. Quan vaig llegir el guió vaig pensar que era un espectacle terapèutic pel públic i els actors.

Com et prepares el paper de mare superiora, alguna dificultat?
Els reptes formen part de l’esperit d’una persona que es vol dedicar al món de l’art, les coses fàcils no t’estimulen, i jo fa un any fent-lo, aleshores sí que té “escollos” a escala interpretativa, caminar per la fina línia de l’alta comèdia, radicalitzar l’escena però que sigui creïble per al moment que arribi l’escena més dramàtica sigui creïble, i per aconseguir això has d’estar molt concentrat. La partitura del meu personatge arriba a tenir tres octaves en una cançó, i això demana d’un registre molt ampli i un gran control de la veu i estar en forma. Té tot aquest recorregut que gairebé no pots respirar. Són dificultats que són estimulants perquè cada dia vols polir detalls.

El personatge ha evolucionat?
Sí, però sempre dins del que marca la directora perquè no estàs sol a l’escenari, per això tenim un director resident perquè és molt fàcil que una vegada t’acostumes al personatge maquinis coses. El meu personatge ha de tenir presència només aparèixer en escena, i la primera vegada que el públic em veu no parlo, i això s’ha de fer sentir, i el dia de l’estrena és molt difícil tenir aplom, però després ja t’hi sents més còmode.

Com és la vida d’un actor quan va de gira?
Bastant automata, depèn d’on vas amb prou feines te n’adones d’on estàs, arribes a l’hotel, has de descansar per la veu, la majoria de vegades no et pots llevar a les 9 del matí per anar a veure un museu, perquè potser la nit anterior vas fer dues funcions, l’última va acabar a la 1 de la matinada, i mentre baixa l’adrenalina i sopes el just, necessites 8-9 hores per descansar i no tens temps.

T’emportes algun record de casa quan vas de gira?
Sí, jo tinc les meves fotos familiars que sempre poso al meu camerino, l’ordinador per fer skypes, i també a casa deixo notes per la meva filla petita que està aprenent a viure amb les circumstàncies familiars.

Com és un dia des que et lleves fins que vas a dormir, quan tens actuació?
Llevar-me si puc sense despertador, esmorzo tranquil·lament (té earl grey, dues torrades amb melmelada) i després si tinc temps surto a comprar menjar sa, intento buscar menjar vegà, ecològic, o de km 0, i utilitzo  aquest temps per buscar coses com tofu, verdures, etc. També em faig molts batuts perquè entre funció i funció no puc menjar molt i em faig batuts de papaia, kiwi, pera, llet de coco, chia…  I després menjo o vaig cap al teatre, faig l’escalfament físic i vocal, i després torno a casa i llegeixo un llibre perquè baixi l’adrenalina, i després sopo fibra i proteïna per anar a dormir d’hora.

Algun ritual abans de sortir a l’escenari?
No, però sí que sobretot quan és un musical, si no començo jo, el que faig és repetir parts dels meus companys com a escalfament, repeteixo frases de la Mireia que és la que comença i són les més agudes, i al segon acte abans de sortir hi ha un company amb falset que em va molt bé com a esclafament.

Quin consell donaries a un jove actor/actriu que volen començar en aquest món?
Fer teatre musical no és només cantar bé, és també ser un actor complet, com diu la Glenn Close és cantar i ballar bé, proporcionalment a la gent que hi ha que canta molt bé, encara falta el treball actoral, perquè com a actors convencerem més al públic. Que es preocupin per ser actors i no tant bons cantants.

Com és la casa d’una actriu?
Quan sóc a casa meva és com una altra vida, jo visc a Menorca i tinc el meu hort que treballo, quan estic a casa prefereixo el silenci, gaudeixo d’estar sola a casa. Una vegada una amiga em va preguntar perquè no tenia cap foto meva d’actuacions, però ni se m’acudiria. Visc enmig del camp, i és la casa d’una dona, mare, que té moltes altres inquietuds a part del teatre. M’agrada molt la feina, i crec que valc després de 35 anys, però separo la meva feina de la vida personal.