Piscina o platja?

Platja

Tovallola o pareo?

Pareo

Llis o estampat?

Llis

Cuines o et cuinen?

Em cuinen

Un color?

Blanc

Un plat?

Una bona amanida

Un llibre?

Educación emocional de Claude Steiner

Una cançó?

Faith de George Michael

Un aroma?

Fragàncies afustades (sàndal)

Un teixit?

Cotó

Un objecte personal?

Pinta llavis

Un racó preferit de casa teva?

La galeria

I de Barcelona?

Plaça Catalunya

Arantxa Coca

Els 4 perfils de les relacions

Com experta en relacions, has detectat diversos perfils dins d’aquestes. 

En una relació es poden distingir quatre tipus de perfils molt clars, es poden treballar i modelar per suavitzar-los una mica, però són inamovibles, és a dir, no poden mutar. Una persona ha de conèixer la seva naturalesa i acceptar-la.

De quins perfils es tracta? 

Un d’ells és el crític. Es tracta, d’una persona molt racional i exigent. També té bones aptituds de lideratge. En parella, tenen clar que busquen un projecte familiar i són crítics amb la seva relació. Alhora són llestos i tenen una gran fortalesa mental, això els converteix en bons estrategs, fet que els pot portar a ser arribistes i freds per tal d’aconseguir el que volen

Hi ha algun perfil oposat al crític? 

Sí. El submís seria tot contrari. Són persones sensibles i viscerals. La nostàlgia i la malenconia són dos eixos fonamentals de la seva personalitat. Són persones molt demandants i que necessiten a algú en qui poder refugiar-se

Però els pols oposats s’atreuen…

El que tenen en comú crítics i submisos és la dependència que senten respecte de l’altre. Però el que els diferencia és el que els manté units. El submís queda enlluernat per la fortalesa del crític i, alhora, té algú que li dóna seguretat i fermesa. D’altra banda, el crític està encantat de tindre algú que el necessiti, ser un líder en la parella.

I pel que fa a les dues figures restants? 

L’antidependent és aquell que viu la relació de manera més individualista, fins el punt que pot arribar a ser egoista. Són persones que necessiten emocions fortes constantment, addictes a l’enamorament i hedonistes. Tenen grans agendes socials però d’una manera especial: van sols però acompanyats.

Això és complicat en una parella. 

Només estan disposats a fer allò que els hi agrada i, si dóna la casualitat de què coincideixen en gustos amb la seva parella, podran fer més coses junts. Són reticents a donar-se al projecte de parella i a renunciar a ser el centre d’atenció.

És un perfil que es cenyeix bastant al caràcter de les celebritats?

Es tracta de persones amb personalitats molt atractives i que es cuiden molt físicament. Charlize Theron o George Clooney són antidependents paradigmàtics I durant molt temps els solters d’or de Hollywood. També tenim la figura de l’antidependent que surt de l’armari.

De què es tracta?

En un moment de la vida, descobreixen que han viscut una vida que no volien i, que el què tenen, no els fa feliços. Tot i estimar molt a la seva parella, es senten ofegats amb el projecte de família. Tenen la necessitat de marxar sols de tant en tant, d’allunar-se de la seva família i, se senten culpables per tenir aquesta necessitat.

I per últim?

El ponderat. Dins d’aquest grup hi trobem el 20% de la població. Són persones amb els perfils anteriors però suavitzats, és un pseudoperfil. Encara que també existeixen els ponderats purs, que són aquells amb una bona autoestima des de la joventut. Tots hauríem de ser ponderats. Quan un crític, submís o antidependent transforma la seva relació en destructiva i l’aboca al fracàs.

A més dels perfils, també tenim la variable dels rols. 

El crític pot assumir un rol de víctima i utilitza frases com el clàssic “després de tot el que he fet per tu…”. Voler convertir-se en un salvador és una actitud típica del perfil submís: “Jo t’ajudaré” o “ho faré per tu”. En el cas de l’antidependent, pot arribar a exercir un rol xantatgista amb recursos com el “o lo tomas o lo dejas”. Cadascun dels perfils és procliu a un tipus de trucs.

La xifra de separats i divorciats s’ha duplicat a aquesta dècada. A què creus que es deu aquest fet? 

Durant la convivència és quan tot surt a la llum. Conviure és aprendre a ser generós, a compartir l’espai, empàtic, assertiu i saber renunciar. Si es té una estructura de personalitat molt rígida, és incompatible. La xifra de separacions i divorcis és tan alta perquè la gent no és capaç d’aprendre a l’hora de conviure.