Piscina o platja?

Platja.

Tovallola o pareo?

Pareo.

Llis o estampat?

Estampat.

Cuines o et cuinen?

Les dues coses.

Un color?

El groc.

Un plat?

Una taula de formatges.

Un llibre?

Me voy de Jean Echenoz.

Una cançó?

Jesus, Etc. De Wilco

Un aroma?

Gessamí.

Un teixit?

El cotó.

Un objecte personal?

L’anell del meu pare.

Un racó preferit de casa teva?

La galeria.

I de Barcelona?

Ara estic redescubrint els del Farró.

Emma Quadrada

Experta en els barris de Barcelona

Anem de visita a casa la presentadora de “Codi de Barris”, Emma Quadrada, la qual porta ensenyant Barcelona als barcelonins des de fa un any. Per fer l’entrevista tria la galeria, on hi té una tauleta i passa la major part del temps llegint.  Comencem parlant del programa on s’han  estudiat en profunditat 54 dels 73 barris de la ciutat des del seu inici i, aquestes són algunes de les conclusions que ha tret:

Què és el que més preocupa la gent de Barcelona?

Hi ha dues queixes molt recurrents entre la gent que entrevistem: l’incivisme, sobretot el dels amos que no recullen els excrements dels seus gossos; el soroll nocturn; la convivència entre cotxes, motos, bicicletes i vianants; i la inseguretat, tot i els baixíssims índexs de criminalitat.

Els barcelonins estan contents de la gestió d’Ada Colau?

Gairebé totes les associacions de veïns amb les quals he anat parlant fins ara afirmen que hi ha més diàleg amb l’Ajuntament. En relació als resultats, els hi queden molts anys de mandat. La gent encara ha de veure si estan d’acord o no amb les prioritats d’aquest govern. De moment, la seva proposta més ambiciosa, el tramvia, és molt impopular.

La ciutadania està més informada que mai, doncs.

Sí. És necessari generar diàleg i entesa entre les persones, i que la informació flueixi. Precisament això és el que més m’agrada del periodisme. Els periodistes tenim les eines per interpretar, traduir i contrastar una informació. Som el pont entre algú que sap d’alguna cosa i aquell que vol saber, mediadors.

Però ara el medi ha canviat. Creus que el periodisme es troba en un moment de crisi?

Si entenem crisi per un moment de canvi, sí. Vaig prendre consciència que les coses estaven canviant a un ritme vertiginós a finals del 2009. Ens trobàvem sense contingut per omplir el ventall d’opcions que ens brindaven les noves oportunitats tecnològiques. Es va alçar un mur entre el que s’havia fet fins ara i el que es podria arribar a fer. El periodisme encara ha de trobar la manera de creuar-lo, encara es troba immers en aquest canvi però, la tecnologia ha donat l’oportunitat d’exercir l’ofici d’una forma molt independent.

Més enllà de la nova imatge corporativa, Betevé com està afrontant aquest canvi?

Hem passat de treballar tota la vida amb un micròfon i una càmera a nodrir constantment la pàgina web i a tuitejar cada dia. La comunicació amb l’espectador no finalitza un cop acabat el programa, sinó que s’allarga durant tota la setmana. Per exemple, un noi reclamava més taules a la biblioteca de Joan Maragall; després de penjar a les xarxes la seva reclamació, Biblioteques de Catalunya va donar resposta. Això també és periodisme i ho estem integrant els nous hàbits d’informació del dia a dia de la cadena.

I la rutina d’una periodista de televisió, com és?

Des que estic a “Codi de Barris”, el meu dia a dia ha canviat radicalment. Escoltar, prendre nota i comunicar tot allò que durant una setmana he pogut aprendre d’un barri. Molt diferent del que estava acostumada amb el programa “Connexió Barcelona”.  Un magazine de dues hores diàries amb informació d’actualitat t’obliga a estar totalment connectada a les notícies; és molt estimulant i esclau alhora.  Avui, la calma, el silenci i la tranquil·litat formen part de la meva vida professional, i es troba  en sintonia amb la meva vida personal.

A qui entrevistaries?

A Obama. I més ara que no és president. Abans de ser-ho tenia una expectativa i un posicionament davant del món, després de vuit anys sent una de les persones més poderoses del món coneixent tots els racons de la política internacional, avui és un home molt més savi.

A casa Emma Quadrada hi trobem el model de coixí Indus i el foulard Creta, tots dos combinats amb la tapisseria vermella.