Javi Royo

Estic fins als coixins
que els polítics robin

De què estàs fins als coixins?
Estic fins als coixins que els polítics robin, no fan més que sortir casos que en plena crisi hi ha un munt de polítics, que els ha triat la gent, que es posen a robar.

En què t’has inspirat per fer el teu disseny?
Per fer el disseny m’he inspirat en la idea de l’abraçada, en la forma en com pots agafar un coixí, com et pots recolzar, però també el pots abraçar. També com és un coixí solidari que va destinat a una bona causa havia de parlar realment de l’afecte, l’amor, la proximitat, del fet de tenir el coixí com alguna cosa que necessites quan vols estar una mica més còmode, alguna cosa que es pot abraçar.

Creus que en els últims anys hi ha hagut un increment d’il·lustradors o se’ls ha donat més visibilitat?
Sí, realment el que ha passat és que des de fa uns anys molta gent estàvem il·lustrant però ara se li ha posat nom, i jo crec que ara també hi ha moltes escoles que han incorporat als seus currículums estudis d’il·lustració i això ha ajudat al fet que molta més gent s’interessi per ella, s’estudiï, que es visualitzi la professió.

Com va sorgir la idea de l’Estafador?
Va sorgir el 2009 producte de la crisi i del que estava passant, estàvem diversos dibuixants que havíem deixat de col·laborar per a mitjans tradicionals i teníem ganes de seguir dient coses i de donar guerra, i muntem aquesta plataforma per poder publicar el que volguéssim de forma autònoma.

Creus que l’humor com a crítica a Espanya s’entén?
Hi ha gent que l’entén, i gent que no.

Teniu total llibertat per publicar?
Sí, perquè no tenim publicitat. Si no hi ha ningú que et pagui pots explicar el que vulguis sempre que no sigui un fet delictiu. Mai ens han censurat perquè mai hem tingut algú que pagui i que exigeixi que no ens fiquem amb ell.

 

 

El més difícil és ser autònom, també al món de l’humor és difícil que et patrocini algú, vam intentar fer un projecte en paper i va ser molt complicat perquè vam estar amb diverses empreses i una d’elles, una empresa d’aerolínies ens va dir que si ens patrocinaven, ens passarien un llistat de les empreses amb les quals no ens podríem ficar, i tampoc vam fer res amb ells per això mateix, perquè havies de vendre tota la gràcia de la publicació, qui voldrà patrocinar una cosa on l’objectiu és ficar-se amb la gent.

Ara que vénen aquestes segones eleccions suposo que inspiració no us faltarà…
La veritat és que sí, hi ha molts temes, cada dia hi ha alguna cosa, els acudits te’ls fan els mateixos polítics.

Quins nous projectes tens?
Ara mateix tenim entre mans un llibre nou amb David de Jorge, de cuina i de còmic, també començarem una campanya de crowdfunding per a un projecte per humanitzar la unitat neonatal de la Vall d’Hebron, és molt chulo, ara és un lloc molt fosc, molt trist, un lloc on una parella que té un fill nounat amb algun tipus de complicació ha de portar-lo a aquesta unitat, i fem projectes d’humanització d’espais, a Chispum constantment estem treballant en noves idees per a projectes i vinils, etc.

Quin va ser el teu primer dibuix?
Suposo que seria un Mortadelo a classe, i els hi regalava als meus companys.

Què és el més positiu que t’ha passat aquest any?
Publicar el llibre de Martín Berasategui i David de Jorge.

A qui regalaries el teu coixí?
Doncs a qualsevol persona que vulgui abraçar una cosa tova.

Què fas per no estar fins als coixins?
Passar-ho bé amb amics, riure molt.

Què significa llar per a tu?
Llar és un lloc on vas al final del dia, et poses unes sabatilles de quadres en pilotes i estàs al moment més àlgid, perquè estàs relaxat.

 

Fotografies: Mauricio Salinas