Joana Santamans

Estic fins als coixins que
la història es repeteixi

De què estàs fins als coixins?
Estic fins als coixins que la història es repeteixi. Em fa molta pena veure com els refugiats estan passant pel que estan passant, i més ara que hi ha tantes facilitats en comunicació i podríem ajudar, però la història es repeteix. I és trist que, mires enrere i veus que no fa molt això ja havia passat aquí, a Catalunya.

En què t’has inspirat per fer el teu disseny?
En la naturalesa, com sempre faig, és la meva principal font d’inspiració.

Què has volgut comunicar amb el teu disseny?
El colibrí per a mi és felicitat, moviment, l’alegria de viure, i és el que he volgut expressar.

Perquè la naturalesa és la teva principal font d’inspiració?
Crec que tot ja està fet, simplement en la naturalesa està perfecte, ets com un fotògraf, a través del teu enquadrament i el teu filtre pots expressar la teva forma de veure el món, i és una inspiració infinita i cada persona la pot veure de moltes formes diferents.

Hi ha alguna cosa que se t’hagi resistit a dibuixar?
Moltes, però potser és perquè no em ve de gust, no que no ho pugui fer, crec que amb esforç es pot dibuixar tot el que un vulgui.

Recordes quina va ser la teva primera il·lustració?
Ni idea, sempre he pintat, és l’únic joc que mai he deixat de jugar, suposo que un autoretrat. El que m’agradava molt era inventar-me animals, fer el “cadàver exquisit”, un pinta el cap, un altre el cos, un altre les cames, i sortia un animal.

Tens algun lloc on t’agradi dibuixar? 
Pinto a l’estudi perquè és on em sento més còmoda, encara que també és veritat que tots els caps de setmana intento sortir de Barcelona, buscar un entorn natural, on hi ha silenci i molt més aire i menys contaminació, allà m’emporto moltes vegades feina, coses petites. El més important és buscar el to.

Creus que en els últims anys hi ha hagut un increment d’il·lustradors o han tingut més visibilitat?
Sí, i estic molt contenta que sigui així, així com el disseny gràfic abans estava totalment relacionat amb la fotografia ara va directament relacionat amb la il·lustració.

El més positiu que t’ha passat aquest any?
Ser conscient que l’esforç dóna els seus fruits, i he tingut projectes molt bonics i excitants, i això m’anima.

Quins nous projectes tens?
Ara tinc entre mans un parell de murals, un és a un restaurant de Passeig de Gràcia amb Mallorca, i un altre a un estudi d’interiorisme. També tinc moltes ganes de continuar amb el 120×120, uns quadres que he pintat a l’oli i s’han venut molt bé. A més, també tinc un llibre que sortirà després de l’estiu, és una espècie d’enciclopèdia d’animals des d’un punt de vista plàstic i poètic.

Què fas per no estar fins als coixins?
Faig meditació, intento fer-ne una mica cada matí i després durant el dia intento recordar l’espai de meditació que he creat al matí per portar-ho a tota l’acció que vaig realitzant, per a no estressar-me i gaudir de l’aquí i l’ara.

Què significa llar per a tu?
Doncs un santuari, un món de pau, que estigui ben airejat, que faci bona olor, que sigui lluminós, que sigui un refugi i una font d’inspiració.

A qui regalaries el teu coixí?
A molta gent, tant a nens com a adults.

 

Fotografies: Mauricio Salinas