Júlia Solans

Estic fins als coixins
de la quota d'autònoms

De què estàs fins als coixins?
Estic fins als coixins de: primer, de la quota d’autònoms, hauria de desaparèixer de la faç de la terra; que el sol a l’hivern brilli poc i a l’estiu massa.

En què t’has inspirat per fer el teu disseny?
Volia crear un personatge central que pogués explicar una història. Es tracta d’un gos, Matías, que està damunt d’un coet espacial i va volant cap a un lloc que li agrada molt junt amb els seus amics que són una girafa i una formiga. Em vaig inspirar en la idea d’amistat, de fer-ho tot junts, de ser valents.

I amb el personatge Matías tens pensat fer alguna cosa més?
Doncs sí que m’agradaria, és un inici per a una història, per a un conte estaria bé.

Creus que en els últims anys hi ha hagut un increment d’il·lustradors o se’ls ha donat més visibilitat?
Sí, entre ells suposo que també estic jo. Hi ha una escena molt interessant d’il·lustració a Barcelona, i està molt bé, és molt interessant i positiu, com més siguem també podem fer més pressió perquè es millorin les nostres condicions de treball.

Ens pots explicar una mica com és el teu estil?
M’agrada dir del meu estil que enganya una mica, sembla molt innocent, molt infantil però sempre intento que tingui diverses lectures i entre elles que tingui un punt de crítica, i un punt de mala llet. No és necessari tenir un estil més realista per dir més coses perquè a través d’un disseny amable t’apropes a moltíssima més gent i pots aquí posar la llavor del teu missatge més fàcil.

Hi ha alguna cosa que se t’hagi resistit a dibuixar?
Ui sí, un munt de coses, amb els cossos de les persones em barallo diàriament per veure com funcionen, i les perspectives i les ombres me les invento.

 

Te’n recordes quina va ser la teva primera il·lustració?
De petita dibuixava un personatge molt lleig, era una barreja de Mafalda amb un nas enorme, era un personatge que em vaig inventar. De petita tampoc dibuixava molt, vaig començar a dibuixar de gran. Vaig estudiar ciències polítiques, vaig marxar d’Erasmus i quan vaig tornar vaig saber que no m’hi volia dedicar, i em vaig posar a treballar en una taquilla de cinema i com hi havia moltes hores mortes vaig agafar una llibreta, vaig començar a dibuixar i a dibuixar, i em va agradar, i el primer que vaig pensar és que havia d’estudiar disseny gràfic que és el que em va donar la base.

Quins nous projectes tens?
Estic amb diversos projectes editorials, un és un conte infantil, un altre és una cosa més tècnica i després jo tinc dos projectes personals, que són dos contes per a nens amb el que es puguin treballar les emocions.

El més positiu que t’ha passat aquest any?
El treball ha anat bé, vaig fer la campanya de Sant Jordi de Barcelona.

Què fas per no estar fins als coixins?
Hi ha diverses tècniques, la primera és anar a nedar, he descobert que em relaxa; quan estic molt fins als coixins el que faig és posar-ho a Facebook, escric unes petites notes on maleeixo a tota la humanitat, i això està molt bé perquè tinc molt bona recepció, molts likes, i és un sentiment de germanor i dius que bé!, estem tots fins als coixins, i després dibuixo.

Què significa llar per a tu?
Llar és un lloc on pots estar bé, on et sents protegit, hi ha moltes maneres de trobar una llar, la sensació que no t’ha de passar res dolent, que pots tancar-te aquí i que pots sortir quan vulguis.

A qui regalaries el teu coixí?
Al meu nebot que acaba de néixer, que es diu Matías, i el gos també es diu Matías, l’hi vaig dedicar a ell.

 

Fotografies: Mauricio Salinas