Urbà o rural? Urbà.

Llis o estampat? Estampat.

Tovallola o barnús? Tovallola.

Amb o sense pijama? Amb pijama.

Al sofà o al llit? Al llit, tot al llit.

Cuines o et cuinen? Em cuinen.

Un color? Blau.

Un plat? Qualsevol plat japonès.

Un llibre? "Amor contra Roma" de Víctor Amela.

Una cançó? "All of me" de John Legend.

Un aroma? Coco.

Un teixit? Cotó.

Un objecte personal? El mòbil.

Racó preferit de casa? El sofà per veure la tele.

Racó preferit de Barcelona? La Rambla de Badalona.

Laura Fa

Sóc addicta als realitys i programes d’entrevistes

La periodista i col·laboradora del programa Arucitys, Laura Fa ens visita a la botiga La Mallorquina de Plaça Universitat per conèixer les nostres últimes col·leccions i per explicar-nos els secrets més ben guardats del programa televisiu.

Després de tants anys, quin és el secret d’Arucitys?
El programa té una naturalitat, un ritme i una frescor que fa que molta gent senti que està amb nosaltres a plató, o que estem parlant amb ells a les seves cases. Aquesta familiaritat ha creat una audiència molt fidel que sent que veient el programa s’assabenten de tot de manera divertida i àgil.

De totes maneres, jo crec que el veritable secret és que el director és un crack, és l’esperit del programa i a la gent li agrada com és, com ho fa. Aruscitys sense ell no tindria sentit. Porta molts anys als medis, te molta gent que és súper-addicta al seu estil. Mentre l’Alfons tingui energia i estigui com està hi ha Aruscitys per temps.

Recordes el teu primer dia al programa?
Si, molts nervis. A més em van avisar un 1 de Gener, em va trucar la Marta Altarriba i em va dir comences a l’endemà. I clar jo havia fet molt poca tele i… El tros de plató que entrem caminant anava tremolant, però l’Alfons té una cosa molt bona, amb la gent nova hi està molt a sobre, no deixa de fer gestos per tranquil·litzar-te i animar-te i va ser una ajuda imprescindible.

Aquests nervis duren molts dies, perquè impressiona trobar-te davant d’un mite com l’Alfons Arús, tota la vida sent seguidora seva i de cop tens l’oportunitat de treballar amb ell.

Al programa tot surt tan natural com sembla?
La clau està de nou en l’Alfons, t’ho fa tot molt fàcil i et parla amb una naturalitat que t’acostumes a estar com si res en un plató. Alguns presentadors prenen molta distància amb els col·laboradors i això amb ell no passa, des del primer dia sembla que el coneguis de tota la vida. Com no anem amb guió és molt fàcil deixar-te anar.

Quina és la secció que més t’agrada?
La Cortelera sens dubte, però la teletúlia m’agrada molt. Jo vaig començar fent cor però quan vaig començar a treballar a Ràdio Badalona feia esports i les meves passions era el cor i la tele i al final mira, no m’han servit els esports però….

Quin és el teu programa de televisió preferit (apart d’Arucitys, clar!)?
Sóc molt addicta als realitys i als programes d’entrevistes. Ah!!! I les sèries americanes, com més romàntiques i embafadores millor, no em perdo ‘Anatomia de Grey’

A quin programa de televisió t’agradaria més participar? I si haguessis de triar entre supervivientes o gran hermano?
M’agradaria anar a Sálvame o Gran Hermano, o Supervivientes encara que em fa una mica més enrere perquè ho passen malament. A Supervivientes ja he provat d’entrar però de moment no hi ha sort. De vegades veig perfils que penso que donen molt poc joc i que són molt anònims i no entenc perquè els han triat, aquesta colla de viceversos que no serveixen per res crec que són molt prescindibles.

Com és això de tenir un club de fans?
En tinc dos, eh!

Em fa molta il·lusió. No els conec personalment però son molt actius i fan molt soroll a les xarxes socials i avui en dia els periodistes per tindre més repercussió ens va bé tindre suport a les xarxes, i com tinc molta gent que em fot canya a la xarxa són com els meus salvadors.

Quin consells li donaries a un futur periodista?
Si ja han estudiat periodisme els aconsellaria que ni ho fessin, directament.

Al final és tenir paciència i esperar que t’arribi un cop de sort, tots vam començar picant pedra, fins que arriba la sort. Jo estava al carrer cobrint amb KORPA, ni bon horari, no bon sou, ni bones condicions… I una dia va arribar la gran oportunitat. Si treballes bé i et fixes reptes arriba el teu moment. Jo ja a la facultat deia que volia ser periodista del cor i em miraven com un bitxo estrany.

Com és un dia teu des del matí fins que te’n vas a dormir?
És bastant estressant, tot i que tenim bon horari. A primera hora porto els nens a l’escola i arribo a redacció a les 9h30 i és el moment de preparar guió de cor, preparar les seccions, després 2.30h hores de directe. I a la tarda torno a ser mare i a la nit ja torno a treballar perquè hem de veure molta tele, fem molt zapping, i si Supervivientes acaba a les 2 de la matinada doncs anem a dormir tard… Però del meu horari no em puc queixar. Tot i que el dia que vagi a Supervivientes descansaré de tot.

On t’imagines treballant d’aquí 10 anys?
Jo, al Aruscitys, seria perfecta. Quin millor programa aquí a Catalunya, per treballar amb qui treballes, per horari, per llibertat… Tot i quan li dic a l’Alfons Arús em pren per boja!!!

Aquest estiu el tornaràs a passar al càmping?
Si!!!! Tota la vida a Port de la Selva! Aquest anys marxo uns dies amb els nens a EuroDisney, després uns dies sola amb la Lorena i la Maria, a Tarifa, i finalment uns dies amb el meu marit. I els dies que queden tots sencers al càmping. Abans amb el meu marit viatjava molt però amb els nens el càmping és perfecte. S’hi està de conya! Hi tinc els amics de tota la vida, el poble és preciós, els nens tenen ja els seus amics,… són unes vacances en família ideals!