Urbà o rural? Urbà

Llis o estampat? Llis

Tovallola o barnús? Tovallola

Amb o sense pijama? Mig

Al sofà o al llit? Llit

Cuines o et cuinen? Cuino

Un color? Verd

Un plat? Sushi

Un llibre? El món de Sofia, Jostein Gaarder

Una cançó? Nowhere man, Beatles

Un aroma? Menta

Un teixit? Llana

Un objecte personal? Polsera de Nazar

Racó preferit de casa? El sofà

Racó preferit de Barcelona? El tibidabo

Manel Piñero

Mentre l’Homo APM segueixi en antena és molt difícil que jo pugui fer un paper diferent

Explica’ns una mica sobre la websèrie Em dic Manel!
És una sèrie d’humor, i si t’agrada el tema de l’humor pots riure, pots trobar situacions molt surrealistes, i també per a la gent que li agrada l’APM?, que el mira sovint i li agrada la secció de l’Homo, també és una oportunitat per veure una persona com jo, que està acostumada a veure-la en un determinat paper, veure’l sortir d’aquest paper, i veure’l fer una cosa diferent. És una oportunitat per veure una cosa diferent del Manel.

Per a tu que la gent t’associï tant amb l’Homo és més un avantatge o un inconvenient?
Quan fas un personatge que té el pes de l’Homo, que ha estat marcat dins un programa tan important com és l’APM? sí que fa que la gent et vegi molt com aquest personatge, i just el punt de partida de la sèrie és aquest, lluito contra aquest encasellament que la gent només em pot veure d’Homo, i és una cosa que pot passar a la vida real, i nosaltres ho hem jugat a favor de la sèrie, és com una autoparodia.

Però a tu no et passa a la vida real?
Sí, està clar, té les dues coses, hi ha els avantatges que quan et dediques al món de la tele, del cinema o de la interpretació, vols que se’t conegui per accedir a més llocs de feina i a càstings, i té l’avantatge que quan tu et presentes tens guanyat que la gent sap qui ets; inconvenients, doncs que justament per això no encaixo en molts dels papers i càstings, perquè mentre l’Homo APM segueixi en antena és molt difícil, almenys a Catalunya, que jo pugui fer un paper diferent de la televisió o al cinema. Però com tot s’acaba en aquesta vida, quan s’acabi l’Homo espero tenir la part guanyada que coneguin el Manel, i un cop no s’emeti l’Homo em pugui veure d’una altra manera.

Parlem de l’APM, després de tants anys, com podeu continuar fent gags i que la gent no se n’adoni?
Això ens passa, és un handicap que tenim, i de fet és una cosa que ens ha passat sempre, menys a la primera temporada quan era la novetat i no era tant conegut el personatge, però després a mesura que el personatge s’ha anat fent més popular doncs ha costat més. Evidentment la gent que em reconeix no la posem, perquè clar, es perd el factor sorpresa que es busca quan fas l’Homo i aleshores sempre intentem anar a llocs on hi hagi gent que, pel sector d’edat o per la seva procedència no veu TV3 i puguem parlar sense ser reconeguts. O si no un lloc que sigui per exemple molt gran, amb molta afluència de gent i que si et reconeix molta gent, no passa res, perquè com entra de nova sempre pots trobar gent que no et coneix. A més també hi ha moltes persones que no veuen TV3, a vegades pensem que ens mira tothom i que som hiperconeguts, i evidentment l’APM? és un programa històric, però hi ha gent que no veu la televisió.

Un dels èxits de l’Homo és que la gent va agafar les frases i les va introduir al seu vocabulari, en el seu dia a dia?
Crec que això és més l’èxit del programa, genera unes frases que són molt conegudes i que són aplicables a molts àmbits de la vida i que a més a més són molt gracioses, però en canvi la secció de l’Homo crec que l’èxit és al revés, que la gent no conegui i que hi hagi aquest contrast entre vocabulari normal que utilitza la gent amb el que utilitza l’Homo, que és un vocabulari tret del context de la situació i es genera aquesta estupefacció. Pel programa sí, està molt bé que la gent conegui les frases, però a nivell de l’Homo com menys conegut és millor.

Sempre has volgut fer humor?
Jo sóc periodista  i vaig estar 12 anys fent de periodista d’esports, sempre des de petit m’agradava fer bromes, fer trucades telefòniques, i després quan arribes als mitjans com a periodista allà vas veient les possibilitats de fer altres coses, i sempre la inquietud de fer humor l’he tingut. Me’n recordo quan era petit, que veia o escoltava les retransmissions que feia l’Alfons Arús del Barça i els programes que feia del Força Barça, que era una mica el Crackòvia d’abans, doncs jo veia allò i sabia que m’agradaria molt dedicar-me a això, fer un programa d’aquest estil, dedicar-me, que et paguin i ser feliç, i per circumstàncies de la vida vaig estudiar periodisme, vaig entrar al món del periodisme, però aquesta inquietud de l’humor seguia allà, i l’havia de treure d’alguna manera, i aleshores vaig tenir la sort de fer unes proves a l’APM? Perquè buscaven guionistes, em vaig presentar i després de dues fases em van agafar i vaig entrar com a guionista, i va ser posterior que em van proposar fer l’Homo.

Com és un dia de rodatge com a Homo APM?
Comença amb una preparació de producció prèvia, es decideix on es va a gravar i a partir d’aquí es fa un guió amb frases i situacions d’entrada, quan jo entro a algú, la primera frase sí que està al guió i me l’he estudiat, però després ja tiro de memòria, perquè no et pots preparar una cosa sobre una reacció d’algú que no saps que et dirà, aleshores el que fem és un guió de frases d’entrada i després jo ja improviso i tiro dels meus reflexos i memòria. I per gravar estem unes 4 hores i es grava molt de material, per després editar aquests 3 minuts que és el que aproximadament dura, i intentar que sigui el millor, perquè quan va s a gravar l’Homo ja comptes que molta gent et reconeixerà, o no voldrà sortir quan els hi expliquis que allò estava sent gravat, i partim d’uns handicaps que sempre fan perdre temps, i sempre anem amb la previsió de temps per poder fer molts gags que es puguin emetre.

Busqueu perfils concrets?
Tinc un cert sentit de saber qui em pot donar joc i qui no, aleshores quan estem al lloc dono una ullada i trio a gent a qui crec que puc treure suc, i també moltes vegades són els meus companys qui seleccionen a la persona i a través del Walkie Talkie m’avisen, és una combinació de la meva intuïció i la de la productora que és la que dirigeix. A vegades m’equivoco, però encerto bastant, normalment ja veus qui donarà joc i qui no, si veus a algú molt seriós ja se que no cal que hi vagi, i en canvi alguna vegada ho he pensat, i m’he sorprès amb el resultat.

No et passa de vegades que no et pots aguantar les ganes de riure?
Sí, però per aguantar-me el que faig és concentrar-me, i a vegades també és l’estímul que reps del gag, si la situació és molt bona, si en aquell moment et poses a riure ,allò se’n va a norris i perd tota l’efectivitat, i per tant sé que m’he d’aguantar perquè té molt de joc. I malgrat tot, moltes vegades no puc i em poso a riure i s’ha de tallar, però són poques les vegades que passa, però passa.

Fer bromes a la gent del carrer sense saber com reaccionaran també té inconvenients, heu viscut alguna situació on ho hàgueu passat malament?
Problema no, però quan acabem de fer la broma, els has d’explicar que és una broma i que els hem gravat pels drets d’imatge, ens han de signar els drets, i si no signen, no els pots emetre. Sí que alguna vegada algú s’ha pogut enfadar una mica i contesta de forma mal educada i has d’aguantar el tipus, però no et pots passar gaire, perquè després t’ha de signar el permís.

Què ha de tenir una bona frase per convertir-se en part dels gags de l’Homo APM?
Ha de ser curta, graciosa i que tingui alguna intenció. Les millors frases de l’APM? Són les preguntes, perquè obligues a l’altra persona a què et respongui, en canvi si dius “A robar carteras” no et dirà res, o les que obliguen a fer alguna cosa a l’altra persona.

En un futur, què t’agradaria fer?
M’agradaria continuar sent actor, fent una ficció diferent més estàndard, estar a una sèrie o un projecte d’una pel·lícula, teatre, ara també estic preparant alguna cosa de teatre…

Res de periodisme?
De periodista vaig sortir bastant cansat i és com una etapa bastant finalitzada, potser m’agradaria tornar a la ràdio vinculada a l’esport i alhora a l’entreteniment, que sigui humor i informació.

Quin consell donaries als joves que es volen dedicar al periodisme i als que volen dedicar-se a ser actors/ humor?
Als que es volen dedicar al periodisme, que encara hi són a temps de canviar de decisió i estudiar una cosa millor. I els que es volen dedicar a l’humor que s’hi dediquin, que també és una feina, que és difícil però que és molt creativa, molt maca, t’ho passes bé, pots rebel·lar-te i dir coses que sent periodista normal no podries dir.