Urbà o rural? Rural.

Llis o estampat? Estampat.

Tovallola o barnús? Tovallola.

Amb o sense pijama? Sense.

Al sofà o al llit? Al llit.

Cuines o et cuinen? Cuino.

Un color? Blau marí.

Un plat? Tajine de xai.

Un llibre? L'Amour dure trois ans, Frédérick Beigbeder. 

Una cançó? Ol' 55, Tom Waits.

Un aroma? Rush de Gucci.

Un teixit? Arpillera.

Un objecte personal? Un cristall de quars blanc.

Racó preferit de casa? L’hort.

Racó preferit de Barcelona? Els bunkers del Carmel.

Marc Martínez

Si defensem el teatre, el dignificarem.

Explica’ns una mica sobre Nit i Dia.
Per als que no l’han vist encara, jo recomano veure els dos primers capítols a través de la web, ja que és d’aquelles sèries que enganxen però que no són autoconclusives, has de seguir tota la sèrie per entendre la història. És una sèrie diferent, i a tv3 no és un gènere que s’acostumi a fer, el thriller, de bons i dolents, i en aquest cas els bons són els metges forenses. La protagonista està implicada en un cas d’un assassinat. També hi ha un psicòpata durant tota la sèrie, i això fa que hi hagi molta intriga i molt de suspens.

Com és el teu personatge?
De dia és un home molt lluminós, sobretot per com em poden arribar a veure els altres, però de nit sóc foscor. En el meu cas, és el més extrem, perquè sí que tinc un dia i una nit, però tots tenim una cara oculta, fins i tot la protagonista també té una cara oculta.

Com t’has preparat per fer el personatge?
D’una banda, m’he hagut d’aprimar 20 kg, perquè el meu personatge fa triatló i necessitava estar en bona forma física. D’altra banda, per aquest personatge he decidit no fer, sinó estar. Ho vaig decidir perquè és un personatge tan allunyat de mi, tan difícil, que quan vaig haver de pensar com em preparava per a fer aquest personatge, vaig intentar no fer res, estar, ser. Cal tenir en compte que el bagatge també és una preparació que et donen els anys i que permet un grau de concentració més gran. He triat més veure, escoltar i sentir molt.

Quan acceptes un paper ho fas amb algun criteri?
Abans sí, però ara quan em surt una feina normalment l’agafo. Des de l’inici de la crisi que no estan les coses per anar triant, i jo he estat sense treballar pràcticament durant 5 anys. Porto treballant com a actor des de fa 30 anys, vaig treballar molt i molt seguit els primers 25 anys, però he estat molt parat. També abans econòmicament em guanyava molt bé la vida, i ara amb la crisi el sou d’actor es ressent molt.

Com es una jornada en la que tens rodatge?
Rodar és molt dur, he rodat 4 mesos, i he acabat fa pocs dies, encara m’està sortint el cansament del rodatge. Durant les vacances de nadal vaig descansar i la tornada ha estat molt dura perquè hi ha molt esforç físic. Treballem moltes hores, amb gran intensitat, des que jo m’aixeco fins que torno a casa, estic a la pell del personatge. Un dia, vaig estar rodant una seqüència a les 11 de la nit, havia de córrer darrere d’una càmera, a l’hivern, amb roba d’estiu i a més amb pluja artificial, i va arribar un moment que quan repetíem les seqüències ja no podia ni dir la meva frase.

Et quedes objectes o coses dels rodatges?
Sí, abans ho feia molt, sobretot els de teatre perquè els de televisió o cine és més complicat endur-se’n alguna cosa. Recordo d’un personatge que vaig fer a Madrid on portava dos dits embenats, i cada dia era la mateixa vena, i me la vaig quedar. Ara ja no dono tanta importància als objectes, però sí que evoca els records i és bonic.

Algun consell per als joves que volen ser actors?
En donaria molts, jo sóc professor i dono classes a joves actors, que lluitin per la cultura, perquè l’acabaran aixafant, ja que fomenta un tipus de llibertat que no interessa. Lluitar per la cultura, que escoltin i que estudiïn.

De tots els personatges que has interpretat a quin guardes un record especial?
Molts, un del que no me’n puc desempallegar és del capità Vidal de Terra i Llibertat, era molt jove, un gran director i feia d’una persona real que havia existit. Era un capità de les milícies republicanes i fins i tot, vaig anar a veure a la dona d’aquest senyor. Vaig estar tres hores parlant amb ella, i em va dir que mai seria com el seu marit perquè la veu no sonava com la d’ell, la mirada sí, però la veu no.

Quin ha estat un repte?
Quan vaig fer Tornarem hem vaig estar preparant molt, i també vaig haver d’estudiar molt per entendre sobre la història, les armes. A Born també, m’agrada llegir i preparar-me. Per la pel·lícula vaig anar a Girona a una caldereria, perquè el meu personatge tenia d’ofici ser calderer.

Algun rodatge que t’hagi marcat?
Quan vaig rodar Tornarem, va ser una experiència molt bona però breu. Feia d’un capità, un dels papers que més m’ha agradat fer, que formava part de ‘la nueve’, una divisió que quan va acabar la guerra Civil, van anar a alliberar París, són els que van treure els nazis de París, soldats espanyols, la majoria catalans. Al rodatge, vam gravar una seqüència on portaven una mena de camions i tancs, i jo anava el primer a sobre d’un Jeep, i vaig tenir la sort d’arribar amb tota la comitiva i gent que feia de poble a la plaça de l’ajuntament. El meu ofici em va permetre reproduir un moment de la història que em va emocionar.

Amb quin actor i director t’agradaria treballar?
No sóc gens mitòman, a mi m’agrada treballar amb bona gent, per exemple, fa molt de temps que treballo amb Clara Segura, i quan trobo algú amb qui és bonic treballar m’agrada repetir. Si hi ha un bon actor i bona gent és suficient. Per exemple m’agradaria treballar amb Cesc Gay, però perquè el conec i perquè una vegada vaig estar a punt de treballar amb ell, però tenia un compromís amb una obra de teatre.

Quins altres projectes tens prevists en els mesos vinents?
Ara m’acaba de sortir un paper per una obra de teatre, començo el mes que ve i també preparo una cosa meva molt personal de teatre per aquest estiu produïda pel Terrat.