Miguel Bustos

Estic fins als coixins
del carter quan truca al matí

De què estàs fins als coixins?
Estic fins als coixins del carter quan truca al matí.

En què t’has inspirat per fer el teu disseny?
En la naturalesa, en les plantes del meu poble.

Què has volgut transmetre amb el teu disseny?
Una mica de bon rotllo, que es pugui traslladar la teva ment a un bosc o a un camp fictici amb plantes de colors.

Explica’ns una mica com és el teu estil?
Doncs d’una banda el tema dels colors, solc utilitzar dos o tres colors perquè de fer serigrafia em limita molt la paleta de colors i fa que les meves obres estiguin plantejades amb colors limitats, i d’altra banda, sempre m’agrada dibuixar plantes i animals, m’agraden i ho fan una mica més divertit.

Creus que en els últims anys hi ha hagut un increment d’il·lustradors o se’ls ha donat més visibilitat?
Sí, ara mateix hi ha molts il·lustradors i tots molt bons.

Tens algun lloc concret per dibuixar?
Surto al balcó i dibuixo el que veig, i sempre que surto al carrer vaig amb la llibreta i prenc anotacions, i després per realitzar treballs o encàrrecs trec idees d’aquestes notes.

Hi ha alguna cosa que se t’hagi resistit a dibuixar?
Qualsevol cosa realista, els edificis em semblen molt difícils i avorrits.

Quins nous projectes tens?
Estic treballant en alguns encàrrecs i també en algun projecte editorial.

El més positiu que t’ha passat aquest any?
M’està sortint molt treball, i puc treballar de la il·lustració que és realment el que m’agrada.

A qui regalaries el teu coixí?
Al meu germà petit perquè dormi a gust.

Te’n recordes de quin va ser el teu primer dibuix?
Suposo que el meu pare, la meva mare i Tortugues Ninja.

Què significa llar per a tu?
És el lloc on puc anar descalç i sense samarreta sense que m’importi res.

Què fas per no estar fins als coixins?
Escolto música i intent no pensar en les coses de les quals estic fins als coixins.

 

Fotografies: Mauricio Salinas