Urbà o rural? Urbà.

Llis o estampat? Llis.

Tovallola o barnús? Tovallola.

Amb o sense pijama? Sense.

Al sofà o al llit? Al llit.

Cuines o et cuinen? Em cuinen.

Un color? A: Blanc / M: Negre.

Un plat? A: Pop a la gallega / M: Cigrons amb xoriço.

Un llibre? A: La bíblia / M: Las memorias de Stefan Zweig.

Una cançó? A: Vide cour meum, de Patrick Cassidy / M: The River, de Bruce Springteen.

Un aroma? A: Cafè / M: el fum de la fusta que crema a la xemeneia.

Un teixit? A: Lli / M: Popelin.

Un objecte personal? A: el meu anell de casada / M: marc del segle XVII.

Racó preferit de casa? A: la meva habitació / M: la taula de treball.

Racó preferit de Barcelona? A: Plaça Felip Neri / M: carrer Séneca.

Miquel Alzueta i Africa Posse

Entre l'artista i el seu públic

Miquel Alzueta va iniciar la seva carrera com a editor en el 1985, amb la fundació de Columna. L’editorial va ser pionera en la traducció al català dels autors més destacats dels anys 90, com David Leavitt i Tom Sharpe.

Quinze anys més tard, la va vendre a Planeta i va iniciar un canvi de trajectòria dins la seva vida, tant personal com professional. Alzueta va decidir convertir l’art, la seva gran passió, en la seva feina, i es va reinventar en marxant d’art.

Des de llavors, Miquel Alzueta i la seva dona Àfrica Posse són els intermediaris entre el públic i els artistes als que representen.

Anys més tard, van anar ampliant el ventall cap al món de les antiguitats i l’interiorisme, cosa que els ha portat a especialitzar-se en mobles del segle XVIII i en peces d’arquitecte dels anys 50 que busquen per tot el món per exposar a les seves galeries, de Barcelona i de l’Empordà.

La constant recerca de la simplicitat i de la puresa de les línies, els ha portat a enamorar-se del mobiliari amb el que, com no podia ser de cap altra manera, han decorat casa seva. “Art contemporani i mobiliari del segle XX” és el que podem trobar-hi actualment.

El seu pis, situat en una majestuosa torre del barri de Pedralbes, s’identifica perfectament amb l’estil de vida de la parella. Les peces del segle XX, totes elles originals, que omplen cada racó de la casa són extraordinàriament simples i elegants.

L’equip de La Mallorquina els ha anat a visitar per descobrir una mica més sobre aquesta singular parella:

El vostre treball s’ha convertit en un estil de vida? “Sí, vida i treball, és gairebé el mateix“, responen tots dos.

Com a marxants d’art, com seleccioneu les obres que exposeu a la galeria? “Tot el que triem ho fem amb el mateix criteri i la mateixa passió”.

De tot el que heu vist, us quedaríeu amb alguna obra en concret? “M’agradaria destacar a Gabriel, un meravellós escultor incomprès. Probablement un dels millors que hem vist en la nostra vida”.

Quins artistes esteu desitjant portar a la galeria? “Joves que encara estan per descobrir”.

Casa vostra s’ha convertit en una altra galeria, quines peces destacaríeu? “Un dibuix de Manolo Hugué i una biblioteca de Jean Prouvé“.

Sorprenentment, quan els preguntem què no pot faltar a casa seva, tots dos deixen de banda la seva feina i responen: “Llibres, iogurts de pera i coca-cola zero”.

Finalment, els preguntem per La Mallorquina i els seus productes: “Coneixem la firma i el que més ens agrada són les seves col·leccions de tovalloles.”