Urbà o rural? Urbà

Llis o estampat? llis

Tovallola o barnús? Tovallola.

Amb o sense pijama? Amb pijama.

Al sofà o al llit? Sofà.

Cuines o et cuinen? Hem cuinen.

Un color? Lila.

Un plat? Caldo de la meva mare.

Un llibre? 50 ombres de gray.

Una cançó? Summer of 69, Bryan Adams.

Un aroma? Olor de terra mullada.

Un teixit? Forro polar.

Un objecte personal? Una caixa amb fotografíes.

Racó preferit de casa? El sofà

Racó preferit de Barcelona? L’observatori fabra.

 

Mònica Usart

"quan surto de casa el primer que faig és mirar el cel"

Perquè mirar el cel és tant important per a tu?
És una de les coses que fem tots els meteoròlegs, i al sortir de casa, tot i que és de nit perquè surto molt d’hora, el primer que faig és mirar el cel per si es veu la lluna, les estrelles, si està tapat, si he encertat la previsió o no, sempre surto una mica amb el neguit de allò que vaig dir ha passat, i sempre tenim el cap mirant al cel, i la vaig agafar com a lema.

Perquè vas decidir dedicar-te a la meteorologia?
De petita volia ser astronauta i a l’escola una professora em va dir que havia de treballar el tema físic, perquè el tema més d’estudi cap problema, però físic no era gaire esportista. I sempre m’havia agradat molt les estrelles, els planetes, però també sempre m’havia agradat mirar el cel, i també vaig veure la pel·lícula Twister, on Helen Hunt es una meteoròloga que persegueix tornados per estudiar-los, i hem va agafar que volia ser ella.

Des que vas començar a dedicar-te a la meteorologia, com ha canviat la forma de treballar dels que us dediqueu a donar la informació del temps?
Jo porto 7 anys dedicant-me professionalment i no ha canviat gaire, potser sí que han entrat en joc les xarxes socials que és veritat que aquí ha canviat molt, perquè qualsevol cosa que passa la gent la comparteix. Jo vaig fer la beca a TV3, i allà hi truca molt la gent, però en canvi ara que treballo a RAC1 i a 8TV no és un lloc on la gent té tanta facilitat per trucar, i les xarxes socials ens ajuden a informar-nos, a vegades està començant a nevar i jo no puc veure al radar si és aigua o és neu, per tant necessito que els observadors m’informin i avui dia les xarxes socials ens ajuden molt amb això.

Per tant, utilitzeu la informació que us dóna la gent per informar al públic?
Combinem informació, perquè mai me’n refiaré totalment del que algú em pugui dir i ja està, sempre ho comprovo amb el radar meteorològic o amb el satèl·lit meteosat, i avui en dia també pengen moltes fotografies també ajuda, però sí que és veritat que alguna vegada han intentat colar-nos alguna cosa.

Com es una jornada laboral típica?
Aquest any em llevo a les 4am, cap a les 4.30 surto de casa i me’n vaig cap a la ràdio, i a les 5 aproximadament arribo a la ràdio y la primera mitja hora o tres quarts el que faig és estar a l’ordinador i vaig preparant la previsió del temps, i dibuixo els meus mapes, i el que passarà els propers dies. Abans de començar el programa a les 5.30 hi ha una reunió que si el temps és noticia, dins aquesta reunió hi tinc alguna cosa a dir, i a les 6 del matí comencem el programa amb el periodista d’esports, el periodista que ha estat a la nit, en Jordi Basté i jo, i en un quart d’hora repassem nit i matinada y què passarà. Em combino també amb cròniques a Rac105 al Fricandó Matiner, i així vaig fent tot el matí fins les 8.30, i paral·lelament vaig preparant el guió per Arucitys. A mig matí cap a les 11, ja havent enviat el guió i els temes que parlaré aquell dia, me’n vaig cap a la tele i passo per perruqueria, maquillatge, canviar-me i pujo a fer els mapes i a les 13.30 baixo a plató, faig la meva secció, torno a pujar cap a redacció, connecto amb la ràdio perquè encara tinc una crònica al migdia i a les 14.15 plego.

Com és fer meteorologia i estar als mitjans?
Sempre he volgut estar als mitjans de comunicació, la meva obsessió era ser dona del temps, i vaig fer la beca a tv3 i just la Mònica López va marxar, vaig poder fer substitucions i després enganxar-ho amb RAC1, i després vaig descobrir la ràdio i em va enganxar, perquè t’has de concentrar en que en poc temps la gent li arribi el teu missatge, i també el seguiment.

Per a tots aquells que es volen dedicar al temps, i estar davant les càmeres, que haurien de tenir per aconseguir-ho?
Han de tenir sort, estar en el lloc adequat i en el moment adequat. Treballar molt allà on vagin a fer les pràctiques per demostrar que valen i tard o d’hora si els necessiten els cridaran.

Has anat més enllà, i has publicat un llibre relacionat amb el temps, explica’ns perquè vas fer el llibre per nens Mirant el cel?
A mi m’agraden molt els nens, i fa dos anys i mig va néixer el meu nebot i, va ser una mica la meva inspiració perquè jo tenia moltes ganes d’explicar-li moltes coses i clar, ell encara és molt petit i no ho entén, i un dia vaig decidir fer aquest conte, dedicat a ell i precisament ell és el protagonista, i vaig decidir agafar dotze fenòmens meteorològics diferents i explicar-los d’una manera planera i que els nens entenguessin que, quan ha de ploure els ocells volen baix i perquè volen baix, com es forma l’arc de Sant Martí, i un associat a cada mes, amb un rodolí final perquè se’n recordin. I ara estic preparant el segon, segurament sortirà abans de l’estiu, i és un “Mirant als núvols”, i ens centrem en els tipus de núvols i què signifiquen.

Com és la casa d’una meteoròloga, tens aparells per veure la velocitat del vent, o la humitat?
El que tinc a casa és un frare, amb una vareta que puja o baixa que t’indica si plourà, farà vent, amb un mecanisme que funciona de veritat, com una mena de pèl de cua de cavall que segons si hi ha més o menys humitat fa que s’estiri o s’arronsi.

Tens a casa algun objecte que tingui a veure amb la meteorologia?
Llibres de fotografies en tinc molts i d’altres que m’ajuden a fer pronòstics, però jo em considero una friki de la meteorologia, perquè si surto de la feina i algun poble de muntanya ha nevat, hi vaig per tocar neu, necessito veure-ho.