Urbà o rural? Mmm…crec que rural en un 85%.

Llis o estampat? Llis.

Tovallola o albornós? Albornós.

Amb o sense pijama? Amb i sense. Depèn.

Al sofà o al llit? Llit.

Cuines o et cuinen? Cuino!

Un color? Vermell.

Un plat? Un només? Què difícil! Llenties.

Un llibre? L’ombra del vent.

Una cançó? The moon and the sky (Sade).

Un aroma? Canyella.

Un teixit? Seda.

Un objecte personal? ¡El mòbil! (¡Que horror!)

Racó preferit de la casa? El saló.

Racó preferit de Barcelona? El Barri Gòtic. M'enamora cada cop que hi passejo.

Elsa Anka

Ser solidari hauria de ser una obligació

Elsa Anka és una dona activa i vitalista. Des de molt jove s’ha dedicat al món de la moda i la televisió, com a presentadora i actriu. Actualment treballa en diversos projectes simultàniament: “participo en un musical infantil que ha creat i produït per Gisela on faig de malvada bruixa Nébula. Es diu El llibre Màgic i estarem aquest Nadal a Madrid”. A més, és ambaixadora dels productes de dietètica Siken i de la campanya d’una cadena de supermercats, i col·labora en el departament de comunicació del Dr. Ivan Mañero i la fundació DrIM. “M’encantaria estar a la televisió, per suposat! Però no em puc aturar aquí. Ens hem de moure i continuar endavant”, explica Elsa sobre la seva situació actual.

“Amb la Fundación SOS vaig tenir la gran sort de visitar Senegal amb una caravana solidària. I allí també vaig compartir temps amb la Dra Elena Barraquer i la seva Fundació. Actualment estic bolcada amb la Fundació del Dr Mañero a Guinea Bissau que és meravellosa. Una fa el que pot. Admiro als que són capaços de fer tot això. I aporto el meu granet de sorra. Ser solidari hauria de ser una obligació. Aquest any he participat també en el calendari solidari del nens prematurs de la Vall d’Hebron”, que ja es pot adquirir a través de la seva web.

El seus inicis tampoc van ser fàcils. Com tots, va tenir moments bons i no tan bons. El seu salt a la moda va suposar un gran canvi en tots els sentits, “sense buscar-ho vaig passar de ser una acomplexada i llargaruda a sortir dels meus complexos amb les desfilades i la moda. Els nens són molt cruels. I em tenien mortificada. Després, quan van començar les televisions privades, jo vivia a Madrid. Allí vaig fer els primers càstings i vaig tenir la sort de començar fent un programa de cine: Polvo de Estrellas”. Uns primers anys que recorda amb molta estima. “Tots els projectes m’han format tant a nivell personal com professional. Tots m’han ensenyat. Els bons i els no tan bons. M’he quedat amb les ganes de seguir com a actriu”.

Al igual que totes les professions, ser una cara coneguda te el seu costat bo i no tan bo. Rebre el carinyo de la gent, cartes de nens i dones que et mostren el seu estima aporta un gran sentiment de felicitat a l’actriu però “no pretenc agradar-li a tothom” explica Elsa.

L’Elsa ho té tot molt clar: “si no m’hagués dedicat al món de la televisió hauria optat per la medicina”. Una via molt diferent però a la que sempre ha fet referència portat un estil de vida sa i com a imatge de productes dietètics. “És un estil de vida. Menjar bé i sa. Tot i que donar-se algun capritx de tant en tant també és molt sa – bromeja- Però que lo habitual siguin els bons costum, els aliments sans, cuinar de forma sana, fer exercici i no fumar. Jo ho he fet sempre i m’agrada!”.

Després de veure-la en sèries com Hospital Central, El Cor de la Ciutat i a pel·lícules com Herois, la professió d’actriu és amb la que es queda, sense cap mena de dubte, tot i que actualment no li queda massa temps per dedicar-s’hi. La seva família, la seva llar i les accions benèfiques són la seva prioritat. “La meva llar és la meva illa. És el refugi del dia a dia”, explica, “el que més m’agrada de casa meva és precisament això: que és casa meva. Arribar a casa, penjar les claus a la porta (perquè sinó després mai se on són) i estar amb els meus fills al sofà no té preu”.