Blog de La Mallorquina

Hem anat fins a un racó perdut pel Bages on l’actriu Marina Gatell ens ha obert les portes de la gran masia rural on viu actualment. Juntament amb un grup d’amics, la Marina treballa per recuperar els camps de cultiu i una petita granja per aconseguir ser autosuficients.

La Marina es va traslladar de la gran ciutat a la muntanya per poder desconnectar del soroll i treballar en el seu projecte propi. “Estic intentant dirigir un guió en el que porto molts anys treballant. De fet, acabo de rodar un curtmetratge basat en la història, i estic en fase de muntatge. No és que vulgui ser directora. Necessito explicar aquesta història. –diu la Marina- Es diu “Mirvia”. La protagonista és la Marina Comas i l’hem rodat en el meu poble, on tothom hi ha col·laborat, a més d’un meravellós equip. Ha estat molt emocionant. I ara… a veure quina vida pren…”.

L’actriu catalana és molt conscient de la situació actual del cinema, el teatre i de la cultura en general. Tot i viure allunyada de la ciutat, la Marina opina que aquest és un gran moment per “aguditzar el nostres sentits” i experimentar per crear coses “més commovedores i inspiradores”. I explica: “Ens hem esforçat en arribar lluny, quan sento que el més important és arribar aprop”.

Tot i haver-se allunyat de davant de les càmeres, la Marina no pensa en abandonar la seva faceta d’actriu. Tot al contrari: “Només demano que la vida em segueixi sorprenent i seguir amb ganes de fer-ho el millor que pugui”. A més, nostàlgica, recorda dia a dia cada un dels personatges als que ha donat vida. “Sobretot trobo a faltar a la Carme de Majoria Absoluta, a Camille Claudel, a Marta de Terra Baixa, a Magdalena de Little Ashes, em pregunto què serà de Lalola i de la tieta Enriqueta de Pa Negre, de Merche Alcázar a La trinca, de la Sofía Molotov de Happy House, de la stripper de Cantonada Brossa, de la Marisa de Crusader, de la Clementina de Listrata, de Valia a Cartas para Evita… ”. Amb totes elles ha rigut, ha plorat, s’ha barallat i, amb el temps, s’ha acabat reconciliant.

Tot i els grans èxits viscuts, la jove actriu segueix somiant i fantasieja pensant en què podria haver estat si no fos actriu. “Seria química, o astrònoma, o escultora, o escriptora, o jardinera, o trapezista, o oculista, o arquitecta, o pianista, o agent immobiliària, o forense, o… No ho se, encara no m’he decidit. Potser algun dia interpretant algun paper ho veuré clar. Llavors, si no és massa tard, no ho dubtaré. Fins llavors, segueixo jugant”.