Blog de La Mallorquina

Escriptora i periodista a temps complet. Assessora editorial, coordina el blog de La Vanguardia “Inspiración Digital”, escriu columnes d’opinió en mitjans on i off line, i diàriament tafaneja i participa a les xarxes socials. Irreverent i provocadora, com el seu últim llibre “M’agrada el sexe!”. Roser Amills planteja un viatge introspectiu i autobiogràfic a la felicitat sexual.

Una aposta arriscada que no li ha donat més que alegries a l’escriptora mallorquina.

“Tinc una imaginació extraordinàriament bruta i no exagero si afirmo que és precisament per això que estic a la millor etapa de la meva vida, i vull compartir-ho!” Explica l’escriptora. “No sóc sexòloga, ni ex prostituta, actriu porno o una adolescent que desafia les normes per escandalitzar als adults”.

Roser Amills ens presenta un llibre “entretingut i participatiu per a tots els públics” en el que tracta amb sinceritat i bon  humor totes aquelles qüestions que no ens atrevim a abordar en veu alta. “Em dirigeixo a homes i dones, experts i novells… A tots ens interessa debatre i quants més siguem millor serà el debat”. Qui s’apunta?

Roser parla alt i clar: “proposo més pràctica i menys queixes”.

Un llibre d’autoajuda? Aquest és un llibre sincer que ens ajudarà a trobar respostes per millorar la nostra sexualitat, per tant és “la millor autoajuda que et pots regalar”.

Sense cap dubte, Roser Amills sap quin és el pla perfecte per “M’agrada el sexe!”: “Llegiu-lo junts i comenteu-lo, doncs hi proposo mètodes originals per entendre i valorar la felicitat sexual pròpia i aliena, deixar de criticar o endevinar i tenir més autoestima: digues “m’agrada el sexe” i somriu”.

Amb una llarga carrera a les seves esquenes, Roser Amills encara recorda amb molta estima els seus primers passos com a escriptora, sobretot el gran salt que va donar amb només 20 anys. “Vaig decidir presentar un llibre, de poesia, a un premi literari a Madrid. Estava estudiant i en el meu entorn hi havia un gran pessimisme sobre la transparència dels premis literaris, em deien que estava tot amanyat, que no hi hauria cap esperança per un autor novell sense contactes”. Amills va decidir tirar endavant i va aconseguir el primer premi que incloïa la publicació del poemari (amb l’editorial Calambur) i va viatjar a Madrid per ser entrevistada per Iñaki Gabilondo. “Allò em va aportar la seguretat que necessitava per continuar el meu camí d’escriptora, aquell camí que amb set any vaig dir a la meva mare que seguiria quan em va preguntar què voldria ser quan fos gran”.

Dia a dia, l’escriptora agraeix el suport de tots els seus seguidors, amb qui hi té un contacte molt directe gràcies a la seva afició a les xarxes socials. “Ho dec tot als meus lectors, es per ells per qui he aconseguit tot el que tinc, ells ho van fer per mi”.

Amills és una dona sense pudor, que parla obertament de tot allò que (sorprenentment) encara ens costa mencionar. És per això que no te cap por a encasellar-se dins el binomi dona-sexe. “Si haig de ser símbol d’alguna cosa, em ve de gust ser-ho del sexe més que de qualsevol altre cosa. M’agrada que em diguin que sóc sexy, sentir-me desitjada, a qui no?”.

Una dona incansable i insaciable a la que només has de mencionar les paraules “projectes de futur” perquè et reciti una extensa llista de noves idees i projectes (més o menys avançats) que té en ment: “Estic treballant en una novel·la, tinc un poemari molt trencador casi acabat i hi ha programes de ràdio i televisió en procés de valoració, algun d’ells ja molt avançat. Ah! I ser feliç, cada dia una mica, per poder divertir-me amb tot el que faig”.